Centre d'Iniciatives Turistiques d'Olot
El Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot es va fundar el 1965.
El CIT impulsa i organitza diverses activitats, al llarg de l’any, que permeten que Olot i la Garrotxa es converteixin en centre d’interès de tot Catalunya.
Hem hagut de suspendre actes, però,
RES HA CANVIAT.
ÉS NOMÉS UNA PAUSA, UN SOMNI DEL QUE AVIAT DESPERTAREM I SEGUIREM CRIDANT, RIENT, CELEBRANT, BALLANT, GAUDINT…
Activitats
Les nostres activitats
Aquí trobareu informació detallada i retrospectiva sobre els diferents actes que organitza el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot
Des del 1990, quan el CIT en va assumir l’organització, el Carnaval d’Olot s’ha consolidat fins a convertir-se en una autèntica segona festa major de la ciutat.
Organitzem aquest acte des del 1968.
Durant el dia té lloc una ofrena floral a la patrona d’Olot, la Mare de Déu del Tura, i un homenatge a l’última mare que ha donat a llum a la ciutat.
Organitzem aquest acte ininterrompudament des del 1977. Al concurs, hi participen centenars de nens i nenes de les escoles de la Garrotxa, que plasmen en un dibuix algun motiu de la plaça Clarà, tema obligat de la convocatòria.
El CIT convoca els Premis Garrotxí de l’Any per reconèixer públicament les persones, empreses, entitats o associacions que més han destacat per la seva activitat al llarg de l’any i que més han contribuït al progrés de la Garrotxa i a la seva projecció.
El CIT la va organitzar per primera vegada l’any 1997, agafant el relleu al Cos Iris que, durant molts anys, havia portat a terme el Centre Catòlic d’Olot. Es un acte dins el marc de les Festes del Tura, Festa Major de la ciutat.
Quan ve el temps de collir castanyes la castanyera, la castanyera, ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat.
Des de 1974, el CIT d’Olot organitza aquesta autèntica Festa Major de la Garrotxa, on s’escullen els Hereus i Pubilles per a representar a la Ciutat d’Olot i a la Comarca de la Garrotxa
L’Home dels nassos és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l’any, o com dies li’n resten. És una tradició viva a Catalunya.
